This page has been combined into one from multiple pages originally hosted on Bruce Gilson's geocities.

DISCUSSION PRI INTERNATIONAL LINGUE


Edgar de Wahl, Otto Jespersen

[Reproduced from the June 1935 Special Issue (no. 6) of the Novial journal Novialiste. Summary of a discussion between Otto Jespersen of Denmark, author of Novial, and Edgar de Wahl of Tallinn, Estonia, author of Occidental, about their respective languages and auxiliary languages generally. The article is presented in such a way that each participant is represented as discussing in his own language.]

Abreviationes: D = deutsch. Dan = dansk. E = English. F = français. Hol = nederlandsch. It = italiano. Pg = portugues. R = russ. Ru = Rumin. S = español. Sk = skandinavisk. N = Novial (in novi forme). Oc = Occidental. LI = Lingue International. Espo = Esperanto.

I. Introduction

Novial:
Durant li fine de aprile e li comenso de maye 1935 li autore de Occidental E. de Wahl ha visitat li autore de Novial Otto Jespersen in Helsingør, e li du ha conductet amical discusione pri li principes de international auxiliari lingue, kel on ve lecte hir in abreviat forme, in tal manere ke chaki autore es representat com parlant sen propri lingue.
Occidental:
Durant li fine de april e li comensa de mai 1935 li autor de Occidental E. de Wahl ha visitat li autor de Novial Dr. Otto Jespersen in Helsingør, e li du ha fat un amical discussion pri li principies de un lingue international auxiliari, quel ci es exposit in abreviat form, in tal maniere que chascun autor es representat quam parlant su propri lingue.

O. J. Me joya multim tu vida vu hir, e me danka vu cordialim pro ke vu ha fat li longi voyaje fro Tallinn a Helsingør tu parla cun me pri li cause kel interesa nus ambi. Me espera ke nusen conversationes ve contribu a clarifica kelkis ek li tre multi problemes conectet cun li questione pri li maxim bon lingue por international uso.

E. W. It es yo, quel deve mersiar Vos pro Vor generosi invitation, quel da me ne solmen li occasion visitar Vor bellissim land, ma va certmen ducter a un fructosi collaboration inter ti adherentes del solution del problema de un lingue auxiliari, queles postula modern naturalità e factic comun internationalità.

Ante ke nus comensa discusione pri li punctus kel separa nus, nus voli emfasa ke nus concorda pri tre multum malgre li diferos inter nusen lingues. Nus ambi apartena li naturalisti scole de interlinguistike: Dunke et Occidental e Novial es polari contrastes de purim apriori lingues com exemplim Ro; Volapük esed kelkigrad basat sur existanti lingues, ma chanjad natural vordes ye verim perversi manere, e li toti systeme de flectiones esed tam complicat e non-natural ke lum nun excita nur rido. Esperanto esed tre grandi progreso, e nus mus admira multum in dis lingue - ma com totum Esperanto es absolutim non-acceptabli, pro ke li lingue contena tre multi elementes kel es trovat in nul national lingue. Let nus mentiona nur kelkis ek dis non-natural tretes: li systeme de pronominal vordes: c^iuj tiuj kiuj (omni tes kel), tiam (tand), neniel (nuliman) e multi similis. Anke extre li pronominal vordes on trova fantasti vordes com edzo (marito), edzino (marita). Un tre mal qualitate del lingue es li systeme de finales: omni substantives fina per -o, omni adjectives per -a, adverbes per -e; in li verbes nus trova -as, -is, -os com signes del tri primi tempuses, -i com infinitive. Nus es contre omni tal artificial coses. Li maxim funesti cose in Espo es li eliminatione del maxim conoset international formes e afixes e lesen compensatione per artificial e repugnant monstrosi coses. Ante comensar li discussion pri li punctus quel separa nos, noi vole emfasar que noi concorda pri tre mult coses malgré li differenties inter nor lingues. Noi ambi apartene al naturalistic scole de interlinguistica: do ambi, Occidental e Novial es polari contrastes de purmen aprioric lingues quam por exemple Ro; Volapük in cert gradu basat sur existent lingues, ma mutat natural paroles ye vermen pervers maniere, e li tot systema de flexiones esset tam complicat e ínnatural que it hodi excita (evoca) solmen ride. Esperanto esset un tre grand progress, e noi deve admirar multcos in ti lingue, - ma quam totalité Esperanto es absolutmen ínacceptabil, pro que li lingue contene mult elementes, quel ne es trovat in null lingue. Lass nos mentionar solmen quelc de ti ínnatural trates: Li systema de pronominal paroles: c^iuj tiuj kiuj (omnes tis quel), tiam (tande), neniel (nullmen) e mult simil. Anc extra li pronominal paroles on trova fantastic paroles quam edzo (marito), edzino (marita). Un tre mal qualità del lingue es li systema de finales: omni substantives fini per -o, omni adjectives per -a, adverbies per -e; in li verbes noi trova -as, -is, -os quam signes del tri primari témpores, -i quam infinitive. Noi es contra tal artificial coses. Lu max funest in Espo es li elimination del max conosset international formes e affixes e lor compensation per artificial e repugnant monstruositàs.
Nus mus anke mentiona li literes cun circumflexe, kel ha multim impedit li difusione de Espo. Nus non pove admise in LI disi literes kel non exista in omni printerias in omni landes. Ma si talim nus trova multum in esperanto kel nus altigrad condamna com non-natural, exista un micri vorde kel nus ambi accepte e mem considera com tre felici, malgre ke lu non es trovat in ul national lingue e dunke vud sembla es contre nusen principes: li prepositione ye, kel Zamenhof ha inventet e creat fro nulum. Lu es usat in omni casus vor on besona prepositione, ma vor nul ek li ordinari prepositiones pove bli usat, e lu talim posiblisa tu atribu totim precisi significatione a chaki altri prepositione. Noi deve anc mentionar li lítteres con circumflexe, quel ha mult impedit li diffusion de Espo. Noi ne posse admisser ti ci lítteres in LI, queles ne existe in omni printerías in omni landes. Ma si talmen noi trova multcos in Esperanto, quo noi in alt gradu condamna quam ínnatural, tamen existe un micri parol quel noi ambi accepte e mem considera quam tre felici, malgré que it ne es trovabil in quelcunc lingue national, e do vell semblar esser contra nor principies: li preposition ye, quel Zamenhof ha inventet e creat ex necos. It es usat in omni ti casus u on besona un preposition ma u ni un del ordinari prepositiones posse esser usat, e talmen it possibilisa attribuer un totalmen precis signification a chascun altri preposition.

E. W. Ante agresser special punctus, yo considera bon statuar li general lineas a secuer por obtener li max apt lingue.

Yo opine, que por esser un ver lingue usabil e vivi-capabil, sin egardar li special scope por quel it es creat, chascun artificial lingue deve responder al comun leyes del natural lingues, do esser ante omnicos:

1) un organic autonom totalité e ne un hasardic conglomerate de divers paroles, ma vivent e crescent secun su propri leyes e harmonisant e assimilant a se omnicos extran. - In fact omni artificial lingues quel posset attin'er un usation vivent, esset autonom in su essentie: Volapük, Esperanto, Ido ... durant que lingues quam Solresol, Latino sine Flexione, Basic etc. ne ha posset elevar se al stadie de autonom vive.

2) Por nor special scope it deve basar se sur li international formes comun a nor europan lingues in fonetica, scritura, metodes de expression.
Li max desfacil cose es introducter li L. I. in comun usation. Por to it deve haver ancor li secuent qualitàs:
a) it deve esser comprensibil a omni civilisat europano quasi sin instruction anteriori,
b) it ne deve chocar li publica per abstrusi e incomprensibil formes e parol-charades, do haver li aspect de un quasi natural lingue.

Ma por secur inradication it deve esser ne solmen facil in letion, ma anc in activ usation, do per su structura.

O. J. Por me li maxim alti principe in tal lingue es facileso. Li cause pro kel on besona un international lingue es li desfacileso sentit da omnes kel desira comunicatione cun persones kel non parla e scripte li sam patrial lingue cam on self. Tu lerna altri lingue perfectim postula enormi laboro, primim pro ke omni national lingues have nombrosi non-reglaritates e es plen ye idiomes - frases e constructiones li uso e significatione de keles non pove bli inferat per li constituenti partes, ma keles es demandat dal lingue-sentio del indijenes. Por international lingue nus mus dunke postula li maxim alti gradu de reglareso e de simpleso in li structure, e tum es atenat inter altri coses per economia in derivativ elementes.

Ma facileso implica anke altrum. Facil es tum kel on conosa ja, e pro ke nus desira lingue por uso de multi nationes, es esential trova li vordes e formes ja conosat dal maxim grandi nombre de persones - e hir me pove fa vu, So. Wahl, li concesione, ke li importantum non es li absolut nombre de homes, ma solim li nombre de tali culturhomes kel besona comunicatione cun altri nationes. Hir dunke nus rencontra li postulatione de internationalitate: elementes kel es ja totim o partim international deve forma li prim parte de nusen constructet lingue. Tum conducte nus anke al postulatione de naturaleso: ma on non deve oblive ke tum kel apari natural a un pove sembla bisar a altre.

Ultre me volud emfasa ke li desirat lingue mus es expresiv, mus es capabli exprese precisim e acuratim li penses de moderni cultur-home; tum non deve es sorte de pidgin-lingue com ti lingues kel me ha descriptet (v. Language, p. 216 ss.) com »Minimum-lingues.»

Me non voli hir specialim mentiona eufonia, pro ke tum es intimim conectet cun facileso de pronuntiatione e generali naturaleso.

Men motivatione difera fro vun, ma tamen me senti ke pri esential punctus non exista grandi diferentia, e forsan nus pove nun proceda a consideratione de special punctus.

II. Alfabete

E. W. Vu ha eliminat li c e z ex vor systema, e substituet les per k e s per quo vu destructe li etymologic coherentie, quel in un foren lingue sempre representa un facilisation por li usator, e it es fortiat derivar de katolik sive katolikisme (quo es ínaccustomat) sive katolisisme (quo es un exception). Li introduction de un c con duplic pronunciation, adplu conosset ja in tot Europa, elimina ci omni desfacilitàs.

O. J. Vu ha tuchat un importanti punctu kel me mus explica. Fro men yuneso me es entusiasmosi fonetikiste, e com tal me es anke in men patrial lingue ortografial reformere. Por moderni linguiste, e specialim por fonetikiste, li parlat vorde es li real cose, ortografia es secundari, e comparativim non importanti. Durant cinkanti anus me ha combatat por li uso de fonetike e de simpli fonetikal transcriptione in lingual instructione e me ha vidat li venko de dis principe in dani e altrilandan scoles. Kand nun me volid constructe international lingue, esed tot natural ke me aplicad li sam vidpunctus. Me anke nun opine ke li solutione per kel me usad k omnilok por ti suone e s por ortografial c, vor lu non have li pronuntiatione k, com anke por z, es absolutim li maxim rational. Ma desfortunosim non omni homes es moderni linguistes, fonetikalim educat, e pro tum multi homes es chocat dal formes de novial. Vu sava ke nun, in li unesmi numre de »Novialiste» me ha publisat article, in kel me inclina me devan li uso de c e z. Me es tot certi ke si fro li comenso me vud ha scriptet central, zone, systeme etc. e non sentral, sone, sisteme, novial vud ha havet plu grand adhesione cam nun. E nun vu remarka ke me vada un pasu ultre e scripte c mem vor lu es pronuntiat k. Ma k es non-careabli mem in kelki romanal vordes: kelki me ha jus usat; »ke» es plu simpli cam »que», kel conducte a non natural pronuntiatione: nek FSP »que» ni It »che» have altri suone cam k. Similim chake (chaki, chako) sembla a me multim plu bon cam Oc chascun malgre It ciascuno; por frances li adition de »un» in chascun libre (chaque livre) es non-natural. Anke in ti casus vor nus have formes o derivates cun -e o -i, me mus preserva k, ex. amike.

E. W. Un cose es un fonetic ortografie in un national lingue, u ja existe un fix fonetica, e altricos it es che un LI inter divers popules. Ci li scrit image es li sol ligative inter totalmen different-pronunciat paroles. E Vu self ha emfasat to in li introduction in Vor libre. Li pronunciation k es li sol general in li parol que, ma in li altri paroles: quel, qual, quant etc. solmen F have li pronunciation k, durant que omni altres pronuncia kv, o simil. Do ne volente separar que del familie de altri »relativ» paroles, yo inclinat me avan li majorité. Adplu anc ci quam in altri casus, li image per qu es plu acustomat quam ti de k, quel in ti casu in fact trova se necú.

Si chascun sembla ínnatural al francés, certmen chaki, chako vell chocar mult plu altri nationes. Ma in general to es un detalie ínsignificant. Anc in Oc in tal paroles in quel on deve conservar li k-son ante e, i, on posse e va scrir k; ma ne in amic pro amicità, amicissim etc.

O. J. Me prefera reservar qu (ultre vordes com questione, etc.) al interogativ pronominal vordes: qui, qual, quand, quam, e usa k in li vordes kel conecte frases (satses): ke, kand e altris (quand= D wann, kand = D wenn).

Li combinatione ch es usat in N com in Oc in chambre etc. cun li angli pronuntiatione. Ma me non pove aproba ke in Oc li sam literes es in altri casus pronuntiat com in D machen: chronometre, psycholog, architect, schisma. Ti suone es desfacil a multi nationes, e on choca nule per scripte e pronuntia k in omni dis vordes. Nota anke orkestre, vor F have li sam pronuntiatione malgre li scripto ch (Pg cun qu). In Oc-lexike on trova in pluri casus du o tri formes: cristian, christian; kemie, chemie (e chimie) monarc, monarch, monark, chlor, clor.

E. W. Yo ne save ca it es un facilisation que on deve distin'er in N D wenn e wann, interrogativ e relativ. In russ e li romanic lingues on ne fa ti differentie. Adplu D »wenn» es sovente a traducter per »si».

Noi just nu ha elevat in nor (Oc) linguistic circules li question del guttural ch. Pri li pronunciation D ch quasi omnes es contra e desira li pronunciation k. Altricos es li transscrition. Li unes es por conservation del historic image, quelc persones mem til haver sempre li son sibilant, li altres vole scrir k ta u on have li son guttural. Ti question probabilmen bentost va esser regulat. It sembla clar que li future va esser li lítter k. Ma durant li propaganda li conosset image sembla haver ancor quelc psychologic valore che li profan publica. Li divers formes in nor lexicos ancor sta desde li unesim témpores in statu nascendi. Noi just nu labora ye li standardisation de nor lingue e li nov lexicos va tande contener li electet form. Ma naturalmen on sempre va trovar un poc different formes. In omni casu ti variationes monarch, monark etc. ne es essential por li structura del lingue.

O. J. Oc tracta g similiman cam c cun du pronuntiationes: ga, go, gu [g], ge, gi, gy [zh] com in F. N pronuntia g sempre [g]. E si on questiona pro quum me non pove fa li samum pri g cam pri c in li nov forme de N, me dicte ke li casu pri c e g difera in tri relationes: (1) ce, ci in nul lingue nun suona [k], (2) ge, gi suona [ge, gi] in D e Dan except in poki stranjeri vordes, e talim anke in omni indijeni angli vordes; in S e Ho ge, gi have altri suones, ma omnicas non [(d)zh]; (3) por li suone [zh] o [dzh] exista un litere, kel es anke usat in Oc, nomim j, contre ke non exista corespondanti litere por li sibilante indicat per ce, ci (except s!). Dunke N have jena, jurnale, chanja, caje, etc. exactim com just, joye, ma g in omni ti casus vor un o pluri europan lingues non pronuntia sibilante: generale, gymnastike, german, gigante. Tum permise anke uso de formes kom longi, longeso, longitate, rege cun rega, regire, lege cun legal, filologe cun filologia, paga cun pagere sin chanjo de ortografia o pronuntiatione. Nota anke gida, gilotine, gitare e altris, vor li suone [g] es plu international cam [gu] o [gw].

E. W. It es cert que existe un differentie in li tractation del du pronunciationes inter c e g. Li c - k es quasi general a omni germano-romanic lingues, durant que g sibilant presc solmen che paroles heredat ex francés (in parte E e It), ma just pro ti modern caractere in paroles quam change, arangear, regie, gentlemann, gelatine, gentil, geste, gilet, giro, giraff e in li extrem sovent usat suffix -age it vell fortmen chocar li international publica. Ci, yo deve dir, yo invidia Zamenhof pri su g^, quel por tal paroles vell esser excellent. Anc ti question certmen va esser decidet in li final discussion pri li standard form del LI. Forsan it es bon que noi nu monstra al publica in nor du simil systemas ambi formes. In general ti question es plu un tal de estetica e gust e nullmen fundamental. Li question es solmen per quel form noi va attirar li publica, per mecanic regularitá o per flattar al ocules. On ne deve obliviar que li modern publica es plu un tal del ocul, quam del orele. Un libre, un gazette sin images e fotos ne posse concurrer solmen per su contenate.

III. Derivation

O. J. Nus pove considera dis discusione pri li alfabete com closat e me prega vu dicte kelki vordes com introductione al discusione pri derivatione.

E. W. Un del gravissim mancas del antiqui systemas Espo, Ido etc. es li ínpossibilità formar regularimen per derivation de lor radic-paroles li multissim international paroles, specialmen li nómines verbal in -ion, -iv, -ura, -or, -ntie, -ment e -ari, -al, -ic, -ità pro que illi mem ne possede ti max international suffixes, e sive deve prender les quam exceptiones e sin etymologic coherentie con li radicales, sovente mem mutilat, p. ex: direkc i o, dona c o, disonan c o, rezoluc i o etc., sive formar les secun su propri regules e producter strangi barbarismes, p. ex. direktejo, direktistaro, eksplodema, ekzekuciisto, neo (negation), imperiestro etc. Do li semblant simplicità e regularità in li grammatica es bluff e omni exceptiones ye milles es celat in li lexico, u on posse trovar series de paroles del sam radica e in connex de sense, ma sin minimal grammatical coherentie, p. ex. audi, audienco, auditorio; stari, stabila, stacio, konstanta, substanco, substantivo, circonstanco; konduki, konduktoro, dedukti, dedukcio, induki, produkti, redukti etc. Ultra to quam duplicates on trova autonom charades quam kiomeco (quantità), pafilego (cannone), arigadi (accumular), ega (extrem), arbaro, arema, rabakiro, elen, alaj^o, kuracejo, kialo etc.

Ti caos ductet me a mi special explorationes per quo it me esset possibil trovar li ver leyes del derivation e li rect sense de omni suffixes existent in li international paroles. Yo ne ha inventet nov tales, ni dat les un nov sense, ni credet me autorisat abolir e despermisser alcunes de illi. Ma just in ti materie omni systemas monstra li max grand varietà. Do ci monstra se anc li cardinal differentie inter Oc e N, it es li deverbal derivation e li form del infinitive del verbes. Malgré que Vu possede verbes finient in e, i, u, Vu have li tendentie transposir un grand númere in li a-classe, durant que lor derivationes postula lor inregistration in li e- o i-classe, p. ex. serva (servicie, servitor), quel conflicte con li form conserva, preserva de un altri radica; coinsida (ne in relation con sida: coincidentie), un grand númere de verbes ex queles deriva formes in -entie, p. ex. correspondentie, contenentie, convergentie, consistentie, conossentie, indulgentie, influentie, differentie, conferentie etc. in N have li finale verbal a, responda, kontena, konosa, konfera etc. konsenta, ma senti. To importa in li lingue sive foren formes, sive exceptional derivationes. Sembla me que on ne deve excluder li suffix -ntie per quel deriva un tam grand númer de international paroles. Adplu per li regul que on deriva de verbes in a, i, u, li verbal substantive per juntion de -tione va possibilisar li formation de paroles quam vendation, komprendation etc. Yo pensa que un examination del »lexike» va esser necessi por eliminar tal formes.

Samli li finale o por li curt verbal substantives, ma anc usat con li suffix -es-o tre sovente ducte a ínaccustomat formes: p. ex. servo (D Dienst, ne Knecht), Vor parol serv-ist (D Diener) dá a -ist li fals Esp-ic sense de un professionalo.

O. J. Me es gratitudinosi pro ke vu mentiona dis punctu, kel ha fat me grandi desfacilitate, kand me elaborad N. Me desirad li maxim facil formes por tes kel lerna li lingue sin conosa F o E o S. Por les es forsan avantaje tu trova omni verbes cun li sam finale: un novialiste scripted a me ke vud es plu bon segun lon opinione, si omni verbes vud fina per -a. Ma evidentim tum es absolut non-posibli in lingue kel mus apari natural e kel usa li international derivativ-sufixes, kel me absolutim besonad. Nun men principe esed: usa por li verbes li finales -e, -i, -u, vor les esed necesari pro derivatus, primim in -ione e -iv: acte pro actione, activ, discuse pro discusione, constitu pro constitutione, defini pro definitione, definitiv ... Ma in altri casus me preferad -a, kel me trovad in multisi verbes (ama, etc.) e kel esed util e mem necesari in grandi nombre de derivat verbes, com sanga fro sange, fuma fro fume, etc. Dunke me prendad -a in omni casus vor conosat derivat substantive o adjective non ficad altri finale necesari o util. Ma me ha ofte fro li comenso, kand me scripted N, sentit ke kelki formes in -a esed non-natural; dunke me danka vu pro vun kritike, e sin tu pove in dis momente responda pri omni punctus me opine ke me deve ante longi tempe vada tra li toti lexike cun atentione al questione, vor li finale de chaki verbe deve es -a o altri vocale.

Ma permise me nun critika vun lingue in importanti punctu:
Li nombre del maneres in kel Oc pove deriva (abstracti) verbal-substantives es tre grandi, me opine tro grandi. Me trova (1) li »thema presentic» - in -a: hasta, dúbita, pecca, pensa, usa, pluvia; in -e: luce, perde, responde, propose, ma anke dormie (dormir), mentie, odie (odiar), consilie (-liar) - (2) »thema perfectic»: non solim vor li clari significatione es resulte de un action, com legat, tribut, scrit, product, ma anke applaus(e), miscomprens(e), respons(e) - (3) -agie: ancragie, blamagie, equipagie, luagie, pilgrimagie, plantagie, talim cun partim diferanti relatione al vorde fro kel les es format - (4) -da: »action in duration»: promenada, cannonada, currida - (5) -ie (cp. 1): furie (fro furer, esser in furore), judicie (fro judicar, dunke cun diferanti suone) - (6) -ntie: concordantie, conossentie, credentie, differentie, essentie. - (7) -ment: abassament, abonnament, comensament, sentiment, arrangeament - (8) -ion: action, construction, destination, expedition - (9) -ore »statu de psyche, movida, luce, temperatura»: amore, ardore, fervore, horrore. - (10) -ura: caricatura, creatura, politura, scritura, constructura, professura, tonsura (fro tonder); inregular: procedura, brochura.

Kelkis de dis formationes es anke trovat in N cun li sam o simil functione. In li complet gramatica on trova definitiones de chaki formo-manere o sufixe, ma kelkifoy les es tre vagi, e ofte les es talim simil a mutu, ke probablim conscientiosi occidentaliste, kel voli eforta scripte o parla li lingue exactim, ve es tre embarasat. Naturim multis ek dis vordes es trovat in F, E, S etc., e li lernante kel conosa un o pluri de dis lingues, ve ofte facilim selecte li forme ye kel le es familiari. Ma li altres? In N me ha prendat un substantival sufixe kel pove bli usat cun omni verbes cun li exacti significatione: acto o statu del verbe, nomim -o. Dis es trovat in multisi IS vordes: canto, gusto, castigo, pago, odio, salto, conto (S cuento), ploro (S lloro); I dono, diletto, regno, commando, ritorno, lavoro, S reniego, gobierno, embargo, trabajo. In N anke dormio, distribuo, diminuo, venio etc.

Pro ke dis sufixe pove bli format fro omni verbes, li usere evita omni hesito - grandi avantaje. Li sufixe es specialim util in li clase de vordes kel me noma e/a/o-vordes, vor on have unesmim ordinari substantive in -e (cose, instrumente o altrum), pose verbe in -a e triesmim novi substantive in -o; exemples (v. multis in men libres): fume (D Rauch), fuma (rauche), fumo (das Rauchen), cante (Lied), canta, canto (das Singen), borste (eine Bürste) borsta (ich bürste), borsto (das Bürsten), nive (F neige), niva (il neige), nivo (temps de neige) etc. In multi casus on pove anke usa li international sufixe -ione (-atione), ma tum significa li resulte com totum o li resultanti statu o similum: »per civiliso de sovajes on dona les ofte nur li mali coses de civilisatione.»

Tum conducte me a eso. Dis es reglarim format fro es e significa D das Sein, E being, F être com substantive (naturim non com dis vordes in F e E anke significant singli existant »esente»). Nun eso pove anke in li sam significatione bli usat com sufixe: boneso = eso bon, longeso = eso longi, non solim absolutim, ma anke relativim: »qui es li longeso de dis tre curti file?» Li sufixe resembla ti de F richesse, Oc -ess, kel naturim es etymologialim derivat ye tot altri manere: es forsan mem un avantaje ke on have du coses kel fica on memora li sufixe facilim. Ma pro li multeso de international vordes com F facilité, E facility, It facilità fro Lat. -tatem N accepta anke -itate. Ma Oc have ankore plu multi sufixes cun simil functione.

E. W. It es ver que pluri suffixes have un simil signification ne sempre limitat, ma sovente elargant se in li dominia de un sense un poc different, ma to es li vive e ne posse esser stoppat per prohibitiv regules. Li majorité de ti divers formes es trovat in international paroles ne solmen in li romanic e germanic lingues, ma til russ e sovente mem estonian. Li indication del fundamental sense de ti pluri suffixes do es un medie por facilisar li aprension e comprension de ti formationes. Ma tande anc novi formationes in analogie al existent es solmen un natural process. Vu indica que li quantità de ti suffixes va desconcentrar li homes minu instructet, e illi ne va saver quel suffix usar. Ci, secun mi opinion, ti diversità es un facilisation, nam usante ti suffix, quel veni al parlant in memorie fro li propri lingue, il certmen va esser comprendet e nequi es fortiat, quam in Ido, usar un suffix quel sembla le foren, ma deve esser usat secun li rigorosi regules del lingue, p. ex. konfero vice conferentie, etc. To fa li fluent parlada tam facil in Oc. Li suffixes in Oc do ne es tam rigorosmen obligativ quam in altri Interlingues, ma es plu explicativ e modelatri, nam li majorité del publica usa li metode de analogie e ne del logica, quel in su rigorosità ne posse esser applicat a un necessimen elastic medie de comprension.

Specialmen li N suffix -eso ne trova mi approbation pro li innatural finale -o in combination con li suffix romanic -ess, -ez, quel sempre es secuet del feminin vocal a, e, ma nequande o. Adplu just ti suffix, heredat de Ido, es mult minu international quam -ità, quo es pruvat per statistica. Adplu yo pensa que li usa de e quam minu pregnat vocal in li casus u li finale differe es preferibil e minu chocant quam li tre pregnant vocales a, o.

O. J. Let me nun prenda un altri clase de derivatus kel luda anke un grandi role in li lingue. Es tre ofte necessari tu forma verbe fro adjective, e li lingues have diferanti metodes. Oc hir have complicat systeme, nomim (a) simpli derivatione: calmar, quietar, obscurar, siccar, completar, plenar, liberar e multi altris; (b) formationes cun prefixe a: agravar, ayunar, agrandar, a(d)richar, amildar, ameliorar e pluris; nota specialim adulciar, afeliciar fro dulci, felici; (c) formationes cun prefixe in: infortiar, indurar, inpresentiar, inbellar: disi formes es specialim desfelici pro ke in- facilim pove bli considerat com li negativ prefixe, talim ke inbellar pove bli comprendat com fica non-bel: nek in scripto ni in parlo accente vud es facil moyene tu evita ambiguitate; (d) altri prefixes sin exacti regle: elargar, retardar; (e) fro perfect: perfectionar tra li substantive; (f) -itar: habilitar, capabilitar; (g) -isar: utilisar, realisar, subtilisar, tranquil(l)isar; tyrannisar fro tyrannic; (h) -ificar: amplificar, rectificar, simplificar. Por kelki adjectives on trova in li lexike du o tri formationes: facilisar, facilitar e afacilar, a(d)richar e inrichar, vivificar e (re)viventar. Nun on mus questiona: ob omni tum es necesari o util? Ob ti richeso non ve confuse li lernere? Esver multi de dis formes have corespondanti formes in fransum o anglum, kel pove in kelki casus serva com gidmoyene, ma on non pove presuposi ke omne sava ti lingues. Omni superfluitate es malum. N have du sufixes: ex. simplifica (=fica simpli) e realisa; ma on povud anke dicte simplisa e realifica. Forsan un sufixe vud es sufisant, ma 7 metodes por dis simpli formationes es certim tro multum.

E. W. In quasi omni lingues ne solmen aric-europan ma anc in ugro-finnic e til tatar es usat li direct verbalisation fro nómines. It vell esser un grand erra psychologic eliminar ex li LI just ti max usat e populari metode e substituer a it li metode -isar, -ificar, quel es solmen technic-scientic, e pro to ne va esser apt por omni casus. Li prepositiones in avan de ti paroles plu precismen monstra li sense, quam anc in omni altri tal compositiones. P. ex. noi posse dir: »Li vent ha clarat li ciel». »Li debatte ha aclarat li position». »Li instructor ha eclarat li matematic problema». Ples comparar D klären, erklären, R objusnät', vyjasnät', projasnät', izjasnät'. Do ti cose concerne ne divers metodes de verbalisation, ma composition con prepositiones. Anc li timore pri ambiguità in casu del preposition in- sembla me exagerat, proque li simplic adjectives ne usa li in- quam Espo su mal-. Noi ne have infort, inbell, ma debil, hideosi etc. It sembla que li sol parol quel forsan on vell posser citar quam misguidant es in-validar apu invalid-ar, ma just ci (1) li sense sempre va esser clar del contexte, e (2) ultra to, proque invalid es un adjective derivat, on vell posser ci plu bon usar li form invalid-isar. Li suffix -isar in li natural lingues nequande es usat in juntion con non-derivat adjectives: natur a l-isar, americ a n-isar, vir i l-isar, regul a r-isar, possib il-isar, anc li semblant derivationes de substantives: carbonisar, electrisar ja per su sense »far carbonic, far electric» monstra li strett juntion inter ic e is; visibil anc in altri combinationes: botanisar, D kritisieren etc. Ma in omni casu derivationes quam armisa, kronisa, funest heredages fro Ido, es absolut fals formes ne trovat necú, proque -is ne significa provisar per alquicos. »Facilitar» es un ne totmen justificat copie de simil derivationes in altri lingues, »afacilar» yo plu ne usa, proque facil in essentie es un derivat adjectiv fac-il, e talmen posse derivar facil-isar, parallel a viril-isar, steril-isar, etc. do apoyat per li analogie, quel ya sempre lude un grandissim role in aprension de un lingue.

O. J. Me prega remarca, ke arma, crona es bon novial derivatus, plu bon cam armisa, cronisa. Ceterim on es in rari casus justificat tu extense kelkigrad li functione de natural sufixes, si tum conducte a kelkum util e facilim usabli. Pri -isa pos adjectives, pro quum restricte ti sufixe a derivat adjectives? Steril-isa: qualim sava ob steril es derivat o non?

E. W. Quasi omni adjectives in -il es originalmen e psychologic derivates: viril, docil, facil, civil etc. e etsi in Oc to ha perdit se, on sempre va tractar un parol in -il instinctivmen in analogie con li mult ja conosset: civilisation, sterilisation etc.

IV. Flexion

E. W. In li flexion yo posse constatar que Oc e N have multcos comun:
(1) li formation del plurale per s.
(2) li formation del comparative per special paroles (plu, minu).
(3) li indication del adjective per li ínobligatori finale i.
(4) li flexion verbal ne es fat quam in Espo-Ido per special finales, ma per verbes auxiliari, li form de queles advere ne es sempre li sam. (va - ve, vell - vud etc.).

Ma N have un ínaccustomat metode junter li auxiliare ha ne con li participie perfect, ma con li tema verbal: ha ama (in Oc: ha amat). Ti metode ne trova se necú.

Adplu li tema verbal have tro mult different functiones: presente, participie perf. e infinitive, quo causa ícertità in comprension. Advere li infinitive quam in E es precedet de un special preposition tu (in E to) (*), ma pos curt verbes quam in E on omisse li preposition. Sembla me que ti metode expresser li infinitive, malgré su fascinant simplicità, in fact diminue li clarità, sempre necessi in un foren lingue, quo on posse specialmen vider in li textes in LsF quel just pro ti qualità es tre desfacilmen comprensibil, mem por latinistes, forsan pro li ta usat preposition de quel have anc pluri altri functiones.

O. J. Me pove joya vu (e kelki novialistes kel ha scriptet a me pri li cose) per informa vu, ke ja ante vun arivo me had deciset tu abandona li systeme (tre simpli, ma non-customat) tu usa li infinitive pos ha e bli, talim ke nun me scripte »lo ha convictet me, lo had convictet me» e anke »me blid convictet» (D ich wurde überzeugt) exactim com »me esed convictet» (D ich war überzeugt).

Pri li infinitive, on non pove infera fro ambiguitate in li tot amorfi lingue LsF cun de devan li verbal radike, ke N cun tu, kel es usat solim in dis manere, es anke nonclari; omnicas me non ha trovat non-clareso in ul texte de Novialiste ni in li textes printat in men libres. In multi casus me ha trovat ke me poved omise tu mem vor E have to. Ma me have realim nul grav objetione contre final -r com signe del infinitive: amar, discuser, venir etc. mem har: »me devud har fat», mem si tum es plu pesant cam li original N »me devud ha fa».

(*) Secun mi opinion ti preposition tu es necessi por li personal pronómin del duesim person.

V. Pronómines, Adverbies, non

E. W. Vu di que un sol form por li pronómines personal suffice, e que un special form por li casu objectiv ne es necessi. Qualmen vu va far in N li differentie in li secuent frase: »Yo conosse le plu bon quam tu» e »yo conosse le plu bon quam te»? Li differentie inter li nominative e li casu obliqui (Dat-Acc) es quasi absolut in omni lingues de Europa e un parte de Asia con un sol exception por li parol you in E. Anc li possibilità del inversion es un tal comod medie, que li apprension de ti six formes ne sta in mult proportion con li enorm practic avantage.

Quo nu concerne Vor pronómines possessiv, on posse conciliar se ancor con li formes del singulare: men, sen, malgré que illi mal adapta se al styl general latin del fundament del lingue, ma li formes nusen, vusen, lesen es absolutmen ínacceptabil e yo pensa que illi es un del causes del lent progress de N. Lu sam on deve dir del avan-posit genitiv in n. U un tal trova se in li indo-europan lingues (in general tre rar) it es caracterisat per li son s. Yo pensa que li majorité del public vell salutar li complet abolition de ti genitive, quel introducte un strangi e foren note in li LI.

Quo concerne mi formes nor, vor, illi adver ancor ne existe in li natural lingues, ma yo ha antecipat les in lor evolution, tam per li progressiv assimilation del pronómines inter se (ples comparar mi articul in Cosmoglotta: P meu, teu, seu, nosso, vosso, etc.) quam per li evolution fonetic visibil in F nostre, notre, en in li parallel L patre S padre Prov paire F père, u anc li t ha desapparit; do notre - nor in assimilation a lor. Quant pesosi vell esser nostri, vostri apu nor, vor!

O. J. Vu oblive, o non ha remarcat, ke in men libre me had proviset moyene tu distincte obliqui casu fro nominative: -m, dunke in vun exemples: plu bon cam vu, o cam vum. Dis acusative in men gramatike non esed obligatori com in esp. Ma me ha trovat ke li besone de tal acusative esed tam micri ke me non usat lu in omnum kel me ha scriptet in N, e me creda ke nul altre ha usat lu. Dunke me ha osat nun prenda mem insted even kel me had originalim usat = E even, F même, D sogar. Tali frases com vu ha nun alegat contre me, have preske nul importantia in practical vivo; ultre tum me questiona, qualim vu fa li corespondanti distinctione inter li du frases,
Johan conosa Maria plu bon can Anna (nom.)
Johan conosa Maria plu bon cam Anna (acus.),
vor men systeme permise tu adi -m in li duesmi casu. Li maxim multes evita ambiguitate in tal casus per altri turno del totum o per inserto de »fa» o similum.

E. W. Yo have por ti casus li possibilità usar un accusative con li preposition ye. In S e Ru ti metode es conosset: S a, Ru pe.

O. J Dis idee plesa me multim; disiman on indica clarim, ma non-definitim ke on have non un nominative, ma un altri casu.

Pri men posesives, me voli unesmim dicte ke les es omnis reglarim format fro li altri pronomines per -n, kel me ha prendat fro D mein, dein, sein, Dan min, din, sin, E mine (thine). Nusen, vusen, lesen plesa vu min cam li singulari formes, e me comprenda tum; vun »nor, vor, lor» es certim plu curti e pro tum plu comod. Ma les es realim artificialim format. (Nusen resembla kelkigrad Pg nosso). Li -n pove bli adit anke a substantives, ma me usa dis genitive nur in tre tre rari casus.

E. W. Si on vell usar li genitive rarmen con alcun substantives, lu mal ne vell esser tre grand, ma just li pronómines secun fat statistica apartene al max usat paroles. Vu sublinea li regularità obtenet per ti regul. Li psychologic ley postula regularità solmen in ínconosset coses. In ja familiari e sempre usat, un artificial corsett es solmen impeditiv. Noi vide in omni lingues, que li max usat verbes, comparatives e grammatical formes es ínregulari, ma tre fluent. Ci do es activ un altri metode por obtener li max grand facilità, quam li regularità, quel do ne es li sol medie por ti scope.

O. J. Vun pronominal systeme sembla me defectiv in pluri relationes. Vu have li soli posesive su por D sein, ihr. Angles ve misa distinctione inter his, her, e skandinaves ve ultre regreta li manco de posesive corespondant al reflexive (sin, N sen): ti formes evita ambiguitate in multi casus: in F on ofte mus clarifica »son» per aditione »à lui, à elle». In men systeme on have naturalim lon, lan, sen, e anke len, kand on non voli o besona indica special sexu. Generalim li existo de non-sexual formes in -e ultre li du formes in -o, -a es tre util, non solim in le, la, lo, ma omnilok: on have altre (F une autre personne), altro (un autre), altra (une autre), cun li adjective in -i: altri; ultre nule, nulo, nula, nul(i), omne, omno, omna, omni; te, to, ta, ti, etc. A tum veni anke li neutrum in -um: altrum, nulum, li bonum ... E li sam systeme por adjectives com yun: yune (F une jeune femme) - por substantives com artiste (sin indico de sexu), artisto, artista, cusine, cusino, cusina, filie, filio, filia, e multi altris - omnum simpli e facil e cun universal uso de finales kel es international. Dis toti systeme, kel es aplicat a pronomines, adjectives e substantives egalim, me considera com tre pretiosi - e nultem probat ante N in ti extensione. Per tum on evita multi Oc-vordes, de keles li elementes es plu o min international, ma keles com toti vordes exista nullok: alqui, alquó, nequí, nequem, nequel, e adverbes com necú, alcú, alquam, nequande.

E. W. Vu regreta in Oc. li manca de formes non-sexual, usabil por omnes e in sam témpor critica li form su, quel es por ambi sexus. Ti metode es pan-romanic. In Oc on vell dir si necessi: su de illa. Yo evita in general constructet formes quam lon, lan, len, lum etc. li sense de quel es desfacil memorar e queles ne trova se necú. In general yo pensa que un special form non-sexual por omni substantives e adjectives es superflu, til nu li europan lingues ha bon existet sin it, e li formes, criticat in li fine, just es tal comun non-sexual paroles. Que illi existe necú, ne es totalmen subtenibil: alqui = L aliquis, alquó = L aliquod, un poc modernisat. Li negativ formes nequí, nequem etc. es compositiones del negation ne con li pronómin relativ, just quam in li litu-slavic lingues, e pro ti caractere de composition facilmen comprensibil e memorabil.

O. J. In conectione cun dis adverbes me permise me mentiona li general negativ Oc ne. Me ha in linguistical verke (Negation in English and Other Languages) demonstrat ke in multi lingues dis curti adverbe ha blit trovat tro micri: li negation on mus ofte emfasa, dunke on ha in natural lingues prendat plu longi vordes: in ancien latin ne ha bli suplantat per non, in DESk, vor ne in oldi tempes esed li ordinari negative, on have nun nicht, not, ikke, inte, in F ne bli sentit com non sufisant e on dicte ne-pas e in parlat lingue solim pas cun omisione de ne. Pro tum me ha preferat non cam ne: non es omnilok conosat (nonsens), ex. in E compositus: nonconformist, non-stop train, etc. Anke com negativ prefix non es tre bon, e on evita miscomprendos e desavantajes combinant cun prefixe in-, kel es anke usat in altri significatione. Specialim me vud anke parla contre li digresenti formes favorat da kelki occidentalistes: impossibil, irregular, etc. Anke li accent-signe usat in Oc tu distincte negativ ín- fro li altri es tre non-comod.

E. W. Certmen non es plu fort e emfasant, e in un absolut regulari systema preferibil, ma just to es forsan un cause por retener por li omnidiari vive li curt fluent ne. On ne tira sempre per cannones. E li micri labor de memoration del du paroles ne e non es multiplic compensat per li facil fluent parlada. Quo nu concerne li international paroles negativ con ín-, yo ne senti me autorisat abolir e interdir paroles quam ínvalid, ítolerant, ínfinitive, ínnocent, índifferent, índiscretion, etc. ma forsan li hodie modern lingual nationalisme va anc in L.I. far preferer autonom formes con non-.

Quo concerne li formes impossibil, irregulari, immobil etc. yo self sempre emfasa li necessità scrir ínpossibil, íregulari, ínmobil, ínleyal etc. Ma in li ranges de Oc existe ancor un gruppe preferent li »historic» form, pro propagandistic scopes e ínmediat comprensibilità »a prima vista».

* *
*

Tum kel nus ha discuset naturim non contena omnum discusendi, ma ha certim clarificat li positione e li avantajes e detrimentes de chaki systeme. Li un sublinea plu li systematri reglaritate, li altri plu li elasti comoditate, ma certim li futuri evolutione del questione pri LI ve es un practical syntese de ambi principes. Li desirat futuri international lingue non pove es tre lontan fro Novial e Occidental.

Otto Jespersen

To quo noi ha discusset naturalim ne contene omnicos possibil a discusser, ma certmen ha clarat li position e li avantagies e detrimentes de chascun systema. Li un sublinea plu li systematic regularità, li altri plu li elastic comodità, ma certmen li futur evolution del question de LI va esser un practic syntese de ambi principies. Li desirat futur lingue international ne posse esser tre lontan de Occidental e Novial.

Edgar Wahl

* *
*

In li nome de nus ambi me voli finalim danka Sº Ilmari Federn, kel ha copiat li reporte e fotografat nus, e specialim cordialisim Sª Dave H. Morris (IALA), kel per sen jenerosi subventione ha fikat posibli li covenio.

Otto Jespersen